Comença un nou dia, és 5 de març i tornem a estar a la Sala 2 del Tribunal Suprem. L’expectació és màxima per les declaracions d’Enric Millo, l’exdelegat del Govern espanyol a Catalunya i de Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l’operació policial de l’1 d’octubre.

Els ànims estan alts, encara que el cansament és patent. Les jornades maratonianes amb aquesta intensitat esgoten molt. Si resulten cansades per als espectadors que seguim el judici, no podem ni imaginar el que suposen per a les preses i els presos. En Jordi Turull ens comentava que hi ha una hora i mitja de viatge fins arribar a la presó dels homes després de cada sessió. En el cas de la Carme Forcadell i la Dolors Bassa, el seu recorregut és encara més llarg.

Centrant-nos ja en el testimoni de Millo, hi ha diversos aspectes a destacar, com l’ús que fa de l’expressió “muralles humanes” seguint la versió de la Fiscalia o la seva referència al “clima de conflictivitat” que, segons ell, es respirava a Catalunya. L’exdelegat del Govern espanyol també afirma que la declaració d’independència del dia 27 d’octubre no va ser simbòlica.
Millo carrega durament contra Carles Puigdemont i considera que les actuacions policials es van realitzar amb un “ús raonable de la força”. Assegura també que aquestes actuacions només són responsabilitat del president de la Generalitat, ja que si hagués desconvocat el referèndum i no hagués fet crides a defensar les urnes totes les imatges del l’1 d’octubre no haguessin existit. Ara bé, aquestes imatges alhora les ha qualificat de “fake news”.

El clímax de la seva declaració ha arribat quan ha explicat l’episodi de “la trampa del Fairy”. La Sala ha emmudit i els ulls d’incredulitat, sorpresa i d’empipament han estat perceptibles entre els assistents. Segons el relat de Millo, els defensors dels col·legis electorals es dedicaven a tirar aquest sabó pel terra per tal que els agents rellisquessin i poguessin colpejar-los al cap a puntades.

Ha parlat de 93 agents ferits, certificant la versió donada amb anterioritat per Soraya Sáez de Santamaria. També ha puntualitzat que hi va haver ciutadans ferits, encara que no ha sabut donar una xifra, excusant-se en què mai li va ser comunicada per part del conseller responsable del Departament de Salut, Toni Comín. Ha considerat que hi havia de dos tipus d’assistents als punts de votació: els que tenien “caràcter violent” (amb l’objectiu d’anar contra els agents de la policia) i els votants (que van acudir “enganyats”).

Quan ha parlat del dia 20 de setembre, Millo l’ha descrit com un dia de crispació, fent un altre cop la diferenciació de dos tipus d’assistents: els primers, amb caire violent, i els segons, de manera espontània. En aquest moment, és quan ha mencionat per primer cop els CDR, titllant-los de violents i els ha relacionat amb les associacions de caire social. Aquest punt del seu relat ha estat desmuntat poc després per les defenses, concretament per l’advocat Jordi Pina, que ha recordat que en aquell moment els CDR no existien.

Millo també ha descrit les reunions per aturar el referèndum que va tenir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb el vicepresident, Oriol Junqueras. Curiosament, ha utilitzat en un moment de la seva intervenció les mateixes paraules que Junqueras en la seva declaració, al parlar de trobar-se “una cadira buida” a l’altre costat, referint-se al president Puigdemont. Les defenses han intentat desmuntar novament la versió de Millo, intent que ha quedat frustrat perquè el jutge Manuel Marchena ha tallat les seves intervencions, no podent continuar amb els seus arguments.

Un cop acabada la declaració, ha arribar el torn del Pérez de los Cobos, que ha estat molt dur i ha responsabilitzat els Mossos i el Major Josep Lluís Trapero sense cap mirament. Ha arribat, fins i tot, a titllar la seva actuació d’“estafa”, al considerar que els Mossos d’Esquadra volien facilitar el referèndum i no pas evitar-lo. En aquest sentit, ha assegurat que la presència dels Mossos als punts de votació dotava la convocatòria de certa normalitat, arribant a dir que, molts d’ells havien participat en l’obstrucció dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Pérez de los Cobos ha criticat l’actitud de Trapero dient que “va ser sempre difícil” i que hi havia “tensió” quan es reunien. La causa d’aquest comportament del Major dels Mossos era conseqüència, segons Pérez de los Cobos, de la invasió de competències que Trapero considerava que estava patint.

El testimoni també ha explicat com el Ministeri Públic li va demanar a Trapero que refés el dispositiu policial que s’havia d’aplicar el dia 1 d’octubre, i ha fet especial crítica a què la preocupació principal dels Mossos fos “el no afectar a la convivència ciutadana”.

Com havia fet José Antonio Nieto el dia anterior, Pérez de los Cobos ha negat les càrregues policials, titllant l’actuació de les mateixes “d’ús exquisit de la proporcionalitat”. En aquest sentit, el seu relat ha estat semblant al de Millo i ha parlat també de grups de persones perfectament organitzats per enfrontar-se a la policia amb una actitud hostil i agressiva.

La seva intervenció ha acabat amb l’interrogatori de l’advocat Xavier Melero, que ha intentat desmuntar la tesi de la violència. Així, ha preguntat al testimoni sobre les ordres que havien de seguir els Mossos i la resta de policies. Pérez de los Cobos ha respòs contradint-se amb Juan Antonio Puigserver (responsable de la conselleria d’Interior durant el 155), que havia declarat amb anterioritat i havia afirmat que la interlocutòria de la jutgessa la tenien tots de forma sencera i eren conscients que s’havia de garantir la convivència.

La declaració de Pérez de los Cobos ha quedat interrompuda per l’horari i el jutge Marchena l’ha emplaçat a tornar a comparèixer el dia següent per tal que les defenses puguin acabar de preguntar-li.

Deixar un comentari