Després de l’extenuant jornada de dimecres, no sabíem què ens esperava.

Entrar a una vista del Tribunal Suprem, pels fets de l’octubre del 2017, continua sent una peripècia. Avui hi érem a les 6 del matí, fent cua, i ens han donat el número 4, perquè hi havia molta gent vinguda expressament de Barcelona -que havien passat la nit al cotxe- per ser-hi i poder escoltar els Jordis en directe. Patim un numeret d’alguns ultres de Vox que es queixen que no tenen lloc i que hi ha gent que es cola, però la policia, avui, no els fa cas; un d’ells intenta posar ordre i diu que són uns “chulitos“.

Passats els controls, els quaranta afortunats de públic pugem al primer pis per esperar més d’una hora en un passadís a què comenci la farsa. Mentre som allà, cap a les 9:20, arriben el Molt Honorable president de la Generalitat, Quim Torra, i les Honorables conselleres de Justícia i Cultura, Ester Capella i Laura Borràs. És un moment d’emoció i la gent espontàniament esclata en aplaudiments corresposts per petons de la consellera Borràs. Quan marxen amb els de protocol, el cap de seguretat del Suprem, un policia amb cara de pomes agres, se’ns acosta per renyar-nos dient que en aquest tribunal no es permeten numerets… Li diem que no estem encara en sala i que ha estat un gest espontani. Ell remuga, demanant-nos que no es repeteixi la situació perquè hi ha gent treballant i el soroll és molest, però quan arriben els familiars i els advocats es produeix una nova escena amb abraçades i salutacions. Ara al passadís ja ens apleguem unes 100 persones entre públic, familiars, polítics i periodistes.

Entrem a la sala a les 10 hores: els acusats, les defenses i els jutges ja hi són, però els presos polítics es giren i fan gestos de complicitat i reconeixement als que arribem (familiars inclosos), aixecant els polzes i amb amplis somriures.

La sala avui és completament plena, excepte algun dels bancs reservats a la premsa; després sabrem que el motiu és que els periodistes prefereixen estar a la sala habilitada per ells perquè s’hi podem moure amb més tranquil·litat. Som a la darrera filera, en una banqueta de vellut, carrinclona i de respatller dur, deu ser d’abans de la guerra, se sent bé, però es veuen els advocats i jutges molt lluny.

Comença el conseller Santi Vila, interrogat pel fiscal, diu que contestarà a tothom excepte a Vox. Ho fa de manera precisa i contundent a les preguntes exploratòries del fiscal, procurant exculpar-se però sense carregar contra els companys i intentant defensar el Molt Honorable president de la Generalitat, Carles Puigdemont. A preguntes de l’advocacia de l’Estat respon en la línia que ho varen fer els que el van precedir, posant de relleu que va intentar jugar un paper de mediador fins l’últim moment amb el govern de Madrid i el PSOE per aturar el 155 i confirma que l’1-O no es va finançar amb diner públic.

El vicepresident Oriol Junqueras no seu al banc dels acusats sinó darrere la filera dels advocats defensors, el que resulta un xic estrany. La secretària del tribunal amb mirada severa va girant-se tota l’estona cap el públic per evitar xiuxiuejos i el president de la sala Manuel Marchena avisa que la desallotjaria si hi hagués manifestacions d’aprovació o el contrari per part del públic.

A les 11:15 comença l’interrogatori de Jordi Sànchez, amb una intervenció per fer constar en acta que no s’acollirà a la traducció consecutiva que se li ofereix, però lamentant no poder expressar-se en la seva llengua materna. Manifesta que contestarà les preguntes de totes les parts excepte Vox i es declara un pres polític que porta injustament tancat a la presó 493 dies!

El fiscal fa nombroses preguntes sobre l’ANC, el llibre blanc per la transició nacional, que el Jordi diu no haver llegit sencer, tot i ser un treball acadèmic notable. L’advocat Jordi Pina procura tallar les preguntes del fiscal per especulatives i rep un cert emparament del jutge Marchena, tot i que aquest no pot evitar fer a tots dos admonicions innecessàries i més aviat retòriques.

Recés de mitja hora fins a les 12:30, en el qual tenim ocasió de fer un cafè i comentar la jugada amb els companys advocats de les defenses, amb Jordi Pina, Andreu Van d’en Eyden, Benet Salellas, Marina Roig, Xavier Melero i, més breument, amb Mariano Bergés, a qui no coneixíem. Discutim sobre la pobra actuació del ministeri fiscal reiterant durant més de dues hores preguntes sobre els danys als vehicles de la Guàrdia Civil el 20-S del 2017, les suposades traves a l’actuació de la comissió judicial i les seves gestions amb els cossos de seguretat.

Les respostes del Jordi són, i ho seran durant les cinc hores de l’interrogatori, clares, precises i entenedores. No dubta i es mostra convençut del que va fer i del que explica desmuntant el relat de la violència i la rebel·lió tot defensant els drets de protesta, manifestació i l’actuació pacífica de la gent.

A les dues, pausa per dinar, nova cua per poder entrar com a públic, i a les 16 hores es reprèn puntualment el judici amb més preguntes del fiscal, que és tallat diverses vegades pel Marchena. Pel que fa a l’advocada de l’Estat, pregunta durant un xic menys d’una hora, davant la manifesta incomoditat del president de la sala que no sembla simpatitzar-hi gaire.

Arriba l’hora dels advocats de les defenses i la Marina Roig inicia una polèmica amb Manuel Marchena sobre la necessària exhibició de proves gràfiques que són a la causa i fa front a la resistència del president de la sala, que sap que el sistema d’exhibició d’imatges al jutjat és carregós i anacrònic. Ara bé, Marchena acaba cedint per no malmetre més els drets de les defenses. Preferim pensar que la seva resistència a les proves gràfiques no es deu a què, com a coneixedor de tot el material de la causa, ja intueix que les imatges parlen per si soles. Veiem un vídeo de TV3 del dia 20-S a les 22:22 on es veu la concentració pacifica de Rambla Catalunya, els cordons de seguretat fets pels voluntaris de l’ANC i com la Guàrdia Civil i els Mossos no semblen gens pressionats per la gent. En pocs minuts, es desmunten les teories de violència proclamades pel ministeri fiscal durant tot l’interrogatori i als escrits d’acusació. Per acabar d’il·lustrar l’escena al vídeo, se senten de fons els cants de la gent primer amb el Cant de la Senyera i després el Passi-ho bé, de La Trinca, que el Jordi, amb ironia explica i contextualitza, i tradueix per “Vayan con Dios“. Les mirades de complicitat i els somriures dels presos son eloqüents! També amb l’exhibició de fotografies de la violència policial de l’1-O, amb el vídeo que demana que s’exhibeixi l’advocat Pina i amb les preguntes sobre continguts de tuits posant en ridícul la instrucció de la causa i l’actuació de les acusacions. Finalment, l’interrogatori conclou: les defenses han estat brillants i les respostes de “l’innocent” (em costa escriure “acusat”) han demostrat una convicció i una fermesa que expliquen palesament el seu lideratge moral i polític, i ens el fan enyorar de tot cor, i no entendre aquesta actuació delirant d’un Estat que prefereix la “raó d’Estat” a l’exercici de la democràcia.

La sessió es reprendrà el dimarts 26 a les 9:30 amb els interrogatoris del Jordi Cuixart i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i després serà el torn dels testimonis amb un calendari poc realista i feixuc que el tribunal tindrà molt difícil de complir per molta pressa que tingui el magistrat Marchena. Els presos podran descansar una mica després d’aquestes tres jornades maratonianes, tot i que hauran, incomprensiblement, de fer-ho a les presons del Soto del Real i Alcalà-Meco, que disten de ser llocs acollidors i confortables.

Comments (1)

Josep Maris

Mar 01, 2019 at 8:20 AM

Clar i precis

Reply

Deixar un comentari