Estem tornant amb l’AVE de dos dies molt intensos dins de la Sala Gran del Tribunal Suprem, dos dies ens els que hem pogut seguir les intervencions dels interrogats Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Tots ells, excepte el Romeva, han respost les preguntes de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, a més de les de la seva pròpia defensa.

Sortim d’aquests dos dies convençuts que les acusacions van, aparentment, molt desorientades i res del que pretenen utilitzar de prova de càrrec contra els acusats per mantenir els delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència els està sortint bé. De fet, la sensació dels advocats presents a Sala és que a ells també els han enganyat perquè les acusacions estan utilitzant proves molt febles per mantenir aquests delictes.

Creiem, sincerament, i és molt lamentable, que l’únic delicte que poden provar i que les defenses acceptarien tranquil·lament és el de desobediència. Però acceptar això pel Tribunal seria tant com acceptar que la presó preventiva ha estat clarament injusta i repressiva i que el judici s’hauria d’haver celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui té competències per jutjar aquests delictes menors. Malgrat això, ja estem acostumats a un sistema judicial espanyol que considera la “Unidad de España” un principi superior a la resta i que permet veure delictes on no n’hi ha.

Els acusats han respost les preguntes de les acusacions (menys VOX) amb tanta rotunditat i claredat, que tots els que érem a Sala hem pensat que la situació és doblement injusta. Perquè estan acusats d’uns delictes que no es poden provar (se’ls han inventat) i perquè els han mantingut en presó preventiva sense motiu.

Les acusacions quan pregunten no només acusen sinó que fan valoracions que deixen en evidència la seva manca d’imparcialitat. La fiscal Consuelo Madrigal, per exemple, li va preguntar a Rull si no van tenir por al convocar el referèndum per la possibilitat que hi haguessin aldarulls i ferits, donant per fet que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuarien amb duresa i violència perquè aquesta és la seva funció. L’acusat va contestar-li que els Mossos d’Esquadra van entrar a més col·legis electorals el dia 1 d’octubre que els cossos de l’Estat i no hi va haver cap enfrontament ni ferits. La Fiscalia no vol ni pot acceptar que no hi va haver-hi violència, que es va poder convocar un referèndum (que està despenalitzat com a delicte a Espanya des de l’any 2005) sense cap aldarull.

És evident que no hi ha delicte de rebel·lió, però no ens refiem d’aquest desconcert inicial de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Tenim la impressió que quan comencin les testificals policials (tots els “mandos” que van intervenir el 20 de setembre i l’1 d’octubre) aquest to despistat i desorientat de les acusacions canviarà i veurem l’autèntica expressió del nacionalisme espanyol més ranci (VOX ja està esperant aquest moment) i sortirà l’autèntic objectiu d’aquest judici: LA SEDICIÓ (alçament no violent), un delicte que els permetria imposar penes de fins a 15 anys de presó, especialment pels màxims responsables del Govern.

La MALVERSACIÓ és molt difícil de mantenir i les acusacions no han trobat proves suficients que permetin desmentir les afirmacions contundents del ministre d’Economia de l’època, Cristóbal Montoro, i del expresident Mariano Rajoy. És impossible mantenir aquest delicte amb les dues intervencions parlamentàries televisades d’aquests dos personatges. En l’interrogatori al Turull, van sortir unes factures de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3 i Catalunya Ràdio), que són l’única prova documental que tenen per sostenir la malversació. Ara bé, tenen un petit i gens menor problema, un detall comptable: no són factures, sinó proformes que la Generalitat no ha pagat mai, i quan la Fiscalia va preguntar sorpresivament sobre la qüestió, Turull es va mostrar hàbil i expert, assenyalant-los la part del document on posava “proforma”. Els acusats són massa bons i massa experts perquè les acusacions intentin colar-los gols d’aquest estil, senzillament estan fracassant.

Ens queda la sensació que lluitem contra uns tramposos, als quals els és igual sortir davant de les càmeres de televisió i fer el ridícul en directe. Aquests fiscals tenen molt més nivell tècnic que el que estan demostrant en aquesta CAUSA ESPECIAL 03/20907.

Deixar un comentari