1.- El dilluns 25 per la tarda agafem l’AVE cap a Madrid, com molts familiars i periodistes que segueixen el procés judicial contra els presos polítics. Per fi entrarem a la Sala Gran del Tribunal Suprem, on es tramita la causa especial 20907, en condició d’acompanyants dels presos. El dimarts 26, cap a les 9 del matí, ens han dut a l’avantsala, i allí ens hem congregat amb familiars, periodistes i càrrecs polítics. Hem tingut l’ocasió de saludar i parlar una bona estona amb el Delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell; així com amb el MHP Quim Torra, que ha valorat molt positivament que Atenes estigui seguint el judici dia a dia. Hem entrat, i un cop dins la Sala, s’ha assegut al nostre costat Marcel Mauri, present avui, ja que era el torn d’en Jordi Cuixart. Un aspecte important a destacar: quan els familiars, periodistes i públic entrem, els pres@s ja estan asseguts als seus llocs (al centre) mirant tots ells cap a la porta d’entrada, expectants per saber quines persones assistiran a la sessió. Creiem que esperen retrobar-se amb cares amigues, ja que se’ls il·lumina el rostre quan veuen un amic, conegut o familiar. Sols per aquests instants val la pena fer l’esforç d’anar al Tribunal Suprem. La majoria de públic, o pràcticament tot, és de l’entorn d’Òmnium Cultural i això es nota perquè a la Sala ja no hi ha el mal rotllo que generava la presència dels simpatitzants de VOX en altres sessions… Avui no n’hi deu haver cap! La declaració d’en Jordi Cuixart és sensacional, directa, franca, sense por. Qui no l’hagi vista hauria de recuperar-la. Fins i tot es fica amb el Rei, i seguidament en Manuel Marchena renya el fiscal per permetre que li faci preguntes tan genèriques “que permitan al acusado responder otras cosas”. Brutal. En Marchena es destapa! Cap a les 12 del migdia es fa una pausa, segueix preguntant un gris fiscal, molt gris, sense un nord clar. Després li toca a la lletrada de l’Estat, més mediocritat, i, per acabar, és el torn de la lletrada d’en Cuixart, la Marina Roig, que va desgranant punt per punt el funcionament i la naturalesa d’Òmnium Cultural, què fa l’associació i com actua.

Després de 4 hores i mitja, s’acaba la sessió i els pres@os van sortint mentre aprofiten per saludar, breument, amics, coneguts, parents i saludats. Els familiars i acompanyants podem baixar a la sala on dinen i estar uns 5 minuts amb ells. Momentum. No podeu imaginar el que això suposa: ens abracem, intercanviem impressions i sentim molta emoció, fins i tot amb aquells a qui no havíem conegut tan personalment, com la Dolors Bassa, a qui només havíem vist un cop, quan l’abril del 2018 vam visitar-la a la presó d’Alcalá-Meco: ella estava agraïda al recordar aquells quatre advocats desconeguts que l’havien anat a veure juntament amb la presidenta Carme Forcadell. També hem pogut abraçar en Jordi Cuixart, que se sent fort, (ha estat una d’aquelles abraçades que duen ànima!) i a la resta de pres@s: l’Oriol Junqueras ens ha demanat que externalitzem el conflicte i en Josep Rull s’ha mostrat content de retrobar-nos… En definitiva, una sensació difícil d’explicar.

2.- A la tarda, toca la declaració de la presidenta Forcadell, interrogada per Consuelo Madrigal. Quanta mediocritat! Quina manera més burda de fer preguntes! La presidenta l’ha tret de polleguera, i en Marchena ha hagut de parar-li els peus a tota una Fiscal General del Estado! Realment, el nivell és molt baix. Està deixant en molt mal lloc la Fiscalia, que en teoria ens hauria de representar a tots! (convé no oblidar-ho). Com a mostra, una pregunta: “¿Espectacular añadido a masivas, quiere decir algo?” Aquest és el nivell. Després interroga l’encara més grisa advocada de l’Estat, i, per acabar, Forcadell respon les preguntes de les defenses, i sobre les 8 del vespre, després de 4 hores d’interrogatoris, el president Marchena aixeca la sessió i ens emplaça per demà dimecres, que comencen les testificals.

3.- Dimecres 27. Quan entrem a la Sala veiem de nou els pres@s que miren expectants per veure cares amigues, però avui hi ha menys familiars. Per contra, hem compartit cua amb una companya de Madrid amb qui hem anat comentant el judici: ens ha semblat una advocada preocupada pel procés judicial, que creia que no se sostenia jurídicament parlant i que tenia ganes de veure els exmembres del Gobierno sent interrogats. Fets com aquest ajuden a confirmar que hi ha més gent de la que pensem que no veu amb bons ulls la judicialització del Procés, tot i que no són gaire sorollosos… Aquest és un aspecte que hauríem de treballar més, com apuntava el vicepresident Junqueras. Primera testifical, doncs, amb en Joan Tardà, que comença fort, parlant en català, fent intervenir en Marchena… És una fantàstica declaració seguint “l’estil Tardà”, fort, segur i sense complexes. Es nota que és diputat i que està avesat a treballar l’oratòria a Madrid. Seguidament, és el torn del president Artur Mas, que entra amb pas segur i, un cop assegut, respon les preguntes d’estat civil, edat, professió i la de…  “si ha sido usted procesado” dient que sí amb la següent resposta: “y condenado por desobediencia, como conoce esta misma Sala que revisó mi sentencia…” Amb aquesta fantàstica carta de presentació, Mas declara durant més d’una hora i mitja i, quan acaba, surt de la Sala amb la seva dona. Hi ha un descans de 15 minuts abans de l’entrada de Soraya Sáenz de Santamaría: fa una declaració plena de mentides i de no respostes. Quan no sap què dir, com li passa la majoria de les vegades, entra en bucle. Esperàvem una mica més del cos a cos: hem vist una Sáenz de Santamaria molt mediocre… Es nota que és advocada de l’Estat. La seva ha estat una declaració política, en cap cas ha respost dels fets! A la pausa del migdia hem pogut estar de nou uns minuts impagables amb presos i preses mentre dinaven: es mostren tranquils, relaxats, segurs, contents de poder estar amb els familiars! Dinem qualsevol cosa en un bar, on coincidim amb el lletrat de Sandro Rosell, a qui acaben de posar en llibertat sense fiança… després de 21 mesos de presó preventiva! Sensació d’inici d’optimisme, d’haver pagat el preu. 21 mesos que són un avís per a navegants…

4.- A la tarda comença l’interrogatori de Mariano Rajoy, que en la seva intervenció a la Sala respon a la imatge que tenim d’ell com a polític. No parla de fets i, seguint la línia de Sáenz de Santamaria, entra en bucle quan no sap què respondre. Aconsellem veure el vídeo del seu interrogatori… Quin nivell, costa pensar que aquest home va governar Espanya durant 7 anys! Mediocritat grisa feta persona. Polònia és queda curt. I seria divertit si no tinguéssim 12 encausats i 9 presos. Acaba Rajoy i entra Cristóbal Montoro i és inevitable tornar a fer el paral·lelisme amb el programa de TV3 perquè Polònia el retrata igual que és en la seva intervenció, on costa entendre les seves respostes, que sovint són contradictòries… A continuació, declara breument sense aportar gaires novetats Marta Pascal i després, per sort, tenim les declaracions d’Antonio Baños i Eulàlia Reguant, que es neguen a respondre les preguntes de VOX. Vivim un altre momentum del judici quan els titllen d’extrema dreta, de masclistes i xenòfobs. En Marchena es mostra disposat a fer de portaveu de VOX per traslladar-los les preguntes! Però, finalment, se suspenen les seves declaracions i acabem el dia amb la intervenció de la presidenta Núria de Gispert, que també és molt breu. Sortim sobre les 19:30, i a l’estació de l’AVE, de tornada, veiem en Baños, que rep salutacions i felicitacions. Dos dies molt intensos. Seguim!

Deixar un comentari