Els d’Atenes podem entrar en la Sala de Plens del Tribunal Suprem (TS) a les 16:40 amb l’advocat August Gil, aprofitant que el conseller Carles Mundó ha sortit. Quan entrem està parlant en Benet Salellas, i ens fixem en els presos polítics, els 7 magistrats, els companys de la defensa, els fiscals i l’acusació. Després busquem amb la mirada les famílies, i els anem veient allà, fortes i forts, dones, filles, marits i fills. Copsar tanta enteresa i dignitat en aquella sala ens fa frapar i emocionar: sentim vers elles i ells un profund respecte i admiració difícils de descriure.

Després observem la resta de públic i veiem el president Quim Torra, la consellera Ester Capella i el conseller Damià Calvet, a primera fila, i alhora reconeixem companys, periodistes i amics dels pres@s. Ens fixem també en els bancs destinats al públic, on hi ha ben bé 40 seients buits. Veiem alguns policies discrets, però fàcils d’identificar, i mirem els espectadors: unes 30 persones, uns 5 o 6 joves i la resta creiem que són els seguidors de Vox, els que al matí cridaven consignes contra els presos i a favor del seu líder. Ens fixem aleshores en l’advocat d’aquest partit, Javier Ortega, amb la bandereta espanyola al canell i consultant el mòbil, sense estar atent al que diu en Benet. Al cap d’una estona, quan en Salellas assegura que no existeix “un dret fonamental a la unitat d’Espanya”, se senten comentaris entre el públic i l’Ortega sí aixeca la vista: les paraules España i Unidad són màgiques!

Els magistrats estan atents a l’exposició d’en Benet Salellas. A les 16:50 es dóna la paraula a la defensa de la presidenta Carme Forcadell, l’advocada Olga Arderiu, que comença plantejant una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ens seguim fixant en el públic i descobrim una mirada de complicitat entre en Josep Rull i la seva dona, la Meritxell Lluís. Veiem també la dona d’en Jordi Cuixart, la Txell Bonet, que canvia de banc. Observem la bancada on hi ha les filles d’en Jordi Turull i d’en Quim Forn, i el fill gran del Jordi Sànchez, relaxats, somrients però atents, i pensem en l’orgull que deuen sentir els seu pares per aquests fills. L’Olga Arderiu denuncia la manca de parcialitat dels magistrats que estan en la causa, que ja van formar part de la Sala d’admissió i de recursos.

A les 17:50 en Manuel Marchena li demana que hauria d’anar acabant, que sap que ha presentat un escrit de defensa de 260 pàgines! No triga gaire en posar fi al seu discurs i, seguidament, es dóna la paraula a l’advocat de la consellera Dolors Bassa, Mariano Verger, que comença exposant un error de la Fiscalia, que sosté com a fonament de la rebel·lió que s’havia publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la declaració d’independència, quan això no va passar mai. També demana l’exclusió de la prova que ve del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, ja que no s’hi ha pogut intervenir en la seva pràctica, i per contra, sí ho han pogut fer la Fiscalia i Vox. Aquest lletrat ho està fent molt bé: és concís i gaudeix de bona oratòria. Acusa el TS d’haver causat indefensió a Dolors Bassa, ja que només va disposar de dues hores per preparar la seva defensa en la visita per modificar la situació de la presó: se li va lliurar una interlocutòria de 69 pàgines i va haver de despatxar-la a la mateixa Biblioteca del TS plena de policies!

A les 18:00 es dóna la paraula a la lletrada de la consellera Meritxell Borràs, Judit Gené, que comença una mica dubtosa, però que a mesura que va parlant ho fa molt millor… Se li nota que ha anat agafant seguretat! Mentre s’afegeix al que ja s’ha dit i exposa nous arguments, ens anem fixant en les bancades dels familiars: se’ls comença a notar cansats, porten des de les 10 del matí amb només un recés d’hora i mitja per dinar. A les 18:15 en Marchena autoritza la sortida de la sala d’una parella, que intuïm que són família dels processats.

Seguidament, el magistrat dóna la paraula al lletrat del conseller Carles Mundó, Josep Riba, que planteja dues qüestions prèvies, similars a les ja exposades pels seus companys. Entretant, la Susanna Barreda (dona del Jordi Sànchez) seu entre la Laura Masvidal (dona de Quim Forn) i la Meritxell Lluís (dona de Josep Rull), que s’aixeca discretament per parlar amb la Txell Bonet, moment en què en Rull la cerca amb la mirada, també en Jordi Cuixart es gira… Són estampes humanes que resulta difícil copsar-les en paraules. Creuem mirades amb l’Oriol Sànchez (fill d’en Jordi) i veiem un somriure que commou, creiem que agraeix la nostra presència… Mentrestant, el company Riba segueix protestant per no haver tingut accés a tota la documentació, ja que la del Jutjat 13 de Barcelona s’ha incorporat en bloc sense haver-hi intervingut.

Al mateix moment en què la Txell Bonet surt (abans ha parlat amb un home que sembla policia i té el permís del president Marchena), es dóna la paraula al lletrat Pau Molins, que defensa els interessos del conseller Santi Vila. Són les 18:35 i manifesta que com que és el darrer en parlar, i que ja s’ha dit tot, que no s’allargarà per no cansar la Sala. Bàsicament, es queixa de la manca de doble instància, que en Santi no era diputat el 27 d’octubre, que havia dimitit per no estar d’acord amb els plantejaments del Govern… Entretant, els fills i filles semblen relaxats, parlen entre ells, intueixen que ja s’acaba, i no s’erren, sobre les set del vespre, quan en Molins posa fi a la seva exposició, Marchena demana que es presentin els escrits i aixeca la sessió fins l’endemà, dimecres 13, a les 10 del mati.

Tothom s’aixeca, els presos van sortint, alguns lletrats es dirigeixen al president Marchena per lliurar-li escrits, mentre que família i públic també intentem abandonar la Sala. És un moment de cert relaxament: els familiars poden abraçar fugaçment els presos, aquests saluden efusivament algun amic o familiar, es donen cops forts a l’espatlla, es dediquen ànims i es fan mirades que aguanten les emocions… El president Torra i la consellera Capella i el conseller Calvet saluden els companys investigats… Són moments plens d’humanitat que no es veuran per televisió i que només els que estem allà conservarem a les nostres retines. Ja al passadís, abunden les converses entre nosaltres: familiars, advocats, polítics,… Els lletrats baixen a parlar amb els presos i després surten al carrer per informen a les seves persones estimades que els han tractat bé: el trasllat des de les presons ha estat còmode, en furgonetes i sense emmanillar. Desprès, familiars i advocats atenen els mitjans de comunicació.

Més endavant, hem pogut acompanyar els companys Jordi Pina i Francesc Homs a fer un cafè amb les famílies dels seus clients, també hi eren la Meritxell Borràs i el seu marit. Es comenta la jornada, el que s’espera del judici, i apareixen les bromes per relaxar-se després de tantes hores a la sala. La sensació és d’incertesa, però també de certa satisfacció per la feina ben feta: el camí judicial està marcat pel que sigui que hagi de venir durant les properes setmanes. Després d’un dia com aquest, els advocats d’Atenes sentim una gran admiració pel sacrifici que estan fent no només els presos, sinó també els seus familiars. Acabem aquest relat a les 23:35 de la nit amb cansament, però satisfets d’haver pogut assistir en primera persona a un moment transcendental per la història d’aquest país.

Comments (2)

María Rosa

Feb 13, 2019 at 10:08 PM

Es in judici a la democrácia

Reply

Montse Cantín Mas

Feb 14, 2019 at 8:23 AM

Gràcies per la vostra feina i solidaritat amb els presos polítics catalans. És cabdal que el procés es vegi reforçat per un gruix de societat civil incontestable i vosaltres i la vostra feina arreu, sou peça importantíssima per aconseguir-ho. Endavant!

Reply

Deixar un comentari