És 4 de març i hem pogut assistir a una nova jornada del Judici del Procés, on s’han dut a terme les declaracions de qui van ser el número dos del Ministeri de l’Interior, José Antonio Nieto, del president del Parlament, Roger Torrent (ERC), del vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra (Ciutadans), del secretari general del Parlament, Xavier Muro, i de l’exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona.

És magnífic veure les set diferències entre la part de l’acusació i la part de les defenses. Les seves actituds denoten la diferència de caràcters i d’estratègies. La part de l’acusació es mostra tranquil·la, sense gaire moviment, i fins i tot té la possibilitat de fer una petita becaina. En la part de les defenses, en canvi, s’hi pot veure el cansament però alhora la força: fulls amunt i avall, canvi de lletrats als micròfons, codis, missatges a cau d’orella… semblen un formiguer a ple rendiment.

Comença la declaració de Torrent, que contesta les preguntes de l’acusació sense entrebancs i amb fluïdesa. Quan li toca el torn a les defenses, respon les primeres qüestions sense cap problema fins que l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, li comença a preguntar sobre el dia 20 de setembre i l’1 d’octubre. Aleshores, el jutge Manuel Marchena el frena i l’atura, argumentant que el president del Parlament només havia estat cridat per contestar unes determinades preguntes i que les d’aquests dies no estaven contemplades. Es tracta d’un fet incert, ja la interlocutòria de l’admissió de prova on es requeria Torrent per a declarar, hi havia diversos punts pel qual se’l sol·licitava. En un interrogatori, al declarant, se li pot preguntar el que les parts convinguin, tan si són de la defensa com de l’acusació.

Arriba la declaració d’Espejo-Saavedra, que confirma la tesi del Ministeri Públic assegurant que van ser notificats pel Tribunal Constitucional sobre l’obligació d’impedir les iniciatives parlamentàries. Segons el mateix, els dies 6 i 7 van ser uns “atemptats a la democràcia”, no sent actes gens espontanis. També destaca que en aquelles sessions hi podia acudir públic i que entre els assistents estaven Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La defensa acorrala el testimoni amb la intervenció de l’advocada Olga Arderiu, que li recorda que els informes dels lletrats de la Cambra no són ni vinculants ni preceptius, fent-lo respondre que només eren “aconsellables”.

Tot seguit declaren els senyors Bayona i Muro, que coincideixen en què la Mesa de la Cambra tenia el deure de vetar les iniciatives “inconstitucionals”. Contradiuen així a Torrent, que havia declarat abans que no es podien vetar iniciatives parlamentàries perquè sinó estaríem parlant de “censura”.

I per finalitzar entra a declarar José Antonio Nieto, que ha vingut a remarcar unes idees clares: la il·legalitat de la celebració del referèndum, la proporcionalitat de les actuacions policials (es nega en tot moment a anomenar-les “càrregues”) i la posada en dubte de l’actuació de qui era Major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Tot i això, reconeix que va ser responsabilitat seva l’enviament dels 6.000 agents a Catalunya. Resulta un detall curiós que quan respon a les preguntes de Fiscalia, Nieto ho fa sempre amb un “efectivamente”, afirmant així el relat que l’acusació li va narrant i sense necessitat d’argumentar les seves respostes.

Des de l’Associació Atenes volem ressaltar que, en la seva intervenció, Nieto es refereix al referèndum com a il·legal, quan en aquell moment només estava suspès, declarant-se la seva il·licitud molt més tard. El testimoni, a més, remarca molt enèrgicament que el seu objectiu era evitar la comissió d’un delicte, però això no encaixa amb aquesta suspensió. Malgrat això, el jutge Marchena el deixa parlar sense posar-li cap objecció. En canvi, quan les defenses demanen a Nieto que expliqui de quin delicte es tractava el que havia d’evitar, Marchena sí interromp les seves preguntes, al·legant que el testimoni no té perquè dir quin tipus de delicte penal era el que havia d’aturar.

En la mateixa línia, el jutge torna a interrompre la defensa quan fa preguntes comprometedores a Nieto sobre l’actuació del Mossos. En concret, l’advocat Xavier Melero (defensa de Joaquim Forn) pregunta a Nieto perquè creu que els Mossos van actuar “de manera ineficaç” (com ha declarat el testimoni) i li pregunta si considera un èxit la intervenció policial espanyola l’1 d’octubre, dia en què la Policia Nacional i la Guàrdia Civil només van poder tancar el 5% dels col·legis electorals. Davant d’aquestes qüestions, Marchena al·lega que Nieto no està a la sala per fer aquest tipus de valoracions. D’aquesta manera, el testimoni pot valorar negativament l’actuació dels Mossos, però no dir res de la dels cossos policials espanyols.

Cal apuntar també que el relat de si van existir càrregues policials o no, s’hauria pogut desmuntar si el jutge Marchena hagués deixat posar les imatges d’aquell dia. La Sala número 2 del Tribunal Suprem està preparada per fer-ho, però no s’està aprofitant i això dificulta que les defenses puguin arribar a realitzar la seva feina amb totes les garanties que aquests procediments tan importants necessitarien tenir.

El jutge Marchena, que en jornades anteriors havia ordenat bé la Sala, porta uns dies de descontrol i la impressió és de molt poc ordre. Considerant que aquest és un dels judicis més importants de la història d’Espanya i de Catalunya, no sabem fins a quin punt això és permissible… S’està parlant de penes de fins a 25 anys de presó.

Deixar un comentari