Un dia més, a la Sala Magna del Tribunal Suprem assistim a una llarga jornada en la que es practica la prova testifical proposada per les acusacions. Durant el matí i la tarda, declaren un reguitzell de membres de “las Fuerzas de Seguridad del Estado” que van venir de diferents parts d’Espanya per fer complir un mandat judicial el dia 1 d’octubre de 2017.

Sorprèn que tots els testimonis, que van actuar a diferents llocs del territori català, van veure la mateixa mirada d’odi, la mateixa hostilitat i les mateixes actituds violentes de la gent en col·legis electorals que no tenien res a veure els uns amb els altres, tant a les terres de ponent com a les de l’Ebre, Girona o Barcelona ciutat. Tots coincideixen en què hi havia persones que portaven el casc de la moto posat i en què s’havien fet barricades de mobiliari per impedir l’accés a les escoles. A més, tots els agents van rebre, segons els relats que escoltem al Suprem, les mateixes agressions, puntades de peu i insults.

També impressiona que, segons expliquen els testimonis, en tots els centres electorals hi havia persones de paisà que duien “botes tàctiques” (són les que utilitza la policia), porres extensibles i micròfons amagats sota la roba (una forma de dir que hi havia Mossos d’Esquadra infiltrats que, segurament, col·laboraven amb l’organització del referèndum).

Aquesta sembla ser la consigna de la Fiscalia, que tots repetissin les mateixes frases i expliquessin que van poder veure aquests individus sospitosos voltant pels centres de votació, amagats entre la gent, però que alhora no podien ser invisibles a la perspicàcia i habilitat de “las Fuerzas de Seguridad del Estado”, que els detectava de seguida. Després, a preguntes de les defenses, resulta que els que feien aquestes afirmacions també anaven de paisà i portaven els mateixos elements de contravigilància.

Segons expliquen, tots els policies es van trobar vehicles amb matricules de la Generalitat de Catalunya (Mossos) posats de forma que impedien el pas a les furgonetes dels grups antidisturbis i, fins i tot, un inspector va arribar a afirmar que dins d’un d’aquests vehicles hi va veure unes urnes. I, com uns bons estudiants, tots repeteixen les mateixes frases fins que el Fiscal que li toca fer l’interrogatori queda satisfet. Després, l’Advocacia de l’Estat retoca alguns aspectes violents que no havien quedat clars a la Sala i l’acusació popular de Vox remata amb alguna pregunta inconnexa i sense sentit del tipus “¿Si la gente llevaba lazos amarillos el dia del referèndum?”.

Per la tarda, Vox es va estrenar amb la prova testifical proposada per ells, començant amb cinc policies municipals de Badalona i dos Mossos de la Comissaria de Granollers.  Sens dubte, aquest va ser el moment del dia i la demostració que l’acusació popular necessita d’una revisió legislativa a fons, sobretot si qui la porta es Vox.

Resulta que els cinc agents de la policia municipal de Badalona van fer un recorregut de 1.200 quilometres per entrar a la Sala i explicar que ells van intervenir un material “electoral” (cartells) que estaven penjant un grup de ciutadans que van tenir un comportament correcte amb els agents i que la cosa no es va complicar fins que van aparèixer en escena en Jordi Cuixart i un regidor de l’Ajuntament, José Téllez, que van demanar als agents que deixessin penjar el material a aquella bona gent. En els cartells posava “Hola Europa i Hola República”. Van identificar els cinc primers ciutadans i es van endur el material a Comissaria. Res més. Sense incidents, sense violència, sense cap altre conseqüència. La Sala valorarà quina transcendència incriminatòria pot tenir aquesta prova.

Però el moment més irònic de la tarda, per no dir sorprenent, va ser quan van aparèixer els dos Mossos de la Comissaria de Granollers que, suposadament, havien estat citats per Vox perquè expliquessin quina activitat havien realitzat l’1 d’octubre, ja que creien que havien practicat una diligència de notificació a l’empresa UNIPOST (que no és de Granollers… sinó de Terrassa!). L’interrogatori del primer dels agents va durar 53 segons, ja que e Mosso va dir que no es va moure de Comissaria en tot el dia. Pel que fa a la seva companya de Comissaria, ella va dir que va sortir a fer una inspecció visual a un centre de votació en el que no va intervenir cap cos policial i tot es va desenvolupar amb normalitat. La Sala valorarà quina transcendència incriminatòria pot tenir aquesta prova.

Senzillament, l’acusació popular no ha preparat la prova testifical i no s’han estudiat la causa abans de citar als testimonis que ha inclòs en la seva prova. Un desastre majúscul que no sembla ruboritzar els advocats de l’acusació popular de Vox. El president Marchena es va mostrar incòmode i va esclatar quan va veure que els testimonis citats no podien aportar res a la causa i que la seva citació havia resultat gratuïta i desconsiderada cap aquells agents que havien fet un recorregut tan llarg per a no res. La Sala valorarà quina transcendència incriminatòria pot tenir aquesta prova, segurament cap.

La sensació és que les acusacions segueixen buscant aquella prova que sustenti les greus acusacions que han atribuït als acusats, però no sembla que ho estiguin aconseguint.

Deixar un comentari