[Vinyeta publicada ‘A la contra’ del diari ARA, per Ferreres, el dia 06/04/2019]

Tornem a ser a Madrid per cobrir dos dies de judici, que farà aviat dos mesos que dura i, previsiblement, malgrat els càlculs inicials, no s’acabarà fins ben entrat el mes de juliol.

Avui dos d’abril tocarà sentir el relat de dos comissaris i nou policies i guàrdies civils sobre com varen viure o han reviscut, o els fan recordar, al cap de 17 mesos els fets d’octubre del 2017. Intervenen com a testimonis de les acusacions.

Abans d’entrar, pels passadissos del Suprem, ens creuem amb Carlos Lesmes, president del Consejo General del Poder Judicial, que passeja per l’edifici escortat de ben aprop per dos policies, com si algú li hagués de fer mal. El persegueix la brama de ser la mà negre que va moure Pablo Llarena i que fa i desfà a la cúpula de la judicatura espanyola, ara amb el mandat caducat des de fa sis mesos.

Hi ha molt públic assistent perquè aquests dies venen molts estudiants de dret, suposem que a veure quelcom excepcional que els juristes hauríem preferit no presenciar. Com diu el Ferreres en una vinyeta “aquest judici s’estudiarà a les facultats de dret, i potser també a les escoles de teatre”.

Intervé el comissari en cap de la brigada d’informació del Cos Nacional de Policia i comença parlant de “incidents i fets de gran gravetat que es produeixen des del setembre del 2017, fins avui a Catalunya“. Em pregunto en quin país deu viure si és que parla de Catalunya. A preguntes del magistrat Marchena, sobre les generals de la llei, diu que està sent investigat pel jutjat 7 de Barcelona, sobre l’intent fallit d’assalt a la seu de la CUP el 20 de setembre de 2017, sense ordre judicial. Intenta justificar-ho, dient que la policia fou “agredida per la massa” iassegura que va haver-hi “actituds violentes cap a la policia”, que varen aportar imatges a l’Audiència Nacional -aquestes imatges, però, no les veiem al judici pel dubtós criteri de la sala de que no es vegin ara en contrast amb les declaracions dels testimonis. El comissari en cap manifesta també que aquell dia no varen fer detencions perquè la seva missió era incautar material electoral, tot i acabar reconeixent que només eren cartells de propaganda de partit que ni tan sols apel·laven a votar. Després contesta preguntes, que semblen pactades prèviament amb la Fiscalia, sobre reunions de coordinació policial, però acaba reconeixent que no va assistir-hi, que li varen ser referides pels seus “superiors”.

La descripció sobre els incidents del 1-O a l’escola Ramon Llull és rocambolesca: s’assegura que els agredits foren els agents i no els votants, tot i que eren els primers els que llançaven pilotes de goma i repartien a tort i a dret. En el cas de Roger Español, que hi va perdre un ull, es diu que el tenen enregistrat agredint abans a cinc agents… potser també va agredir la pilota de goma que li buidà l’ull. Acaba dient que va haver-hi 70 policies ferits, alguns “fins i tot colpejats amb urnes“, però, pel que manifesta, es va actuar amb proporcionalitat i intentant evitar danys.

Sobre les imatges del 1-O, vistes arreu del món, diu que no varen condicionar ni reduir l’actuació policial sinó que a la tarda varen replegar-se perquè les unitats estaven cansades i portaven concentrades  moltes hores. Les instruccions que tenien era aturar el referèndum i no detenir a ningú, però van trobar-se amb la “nul·la col·laboració dels Mossos” (cançó enfadosa que fa dies que repeteixen). Al seu parer la organització era perfecta, pensada per retardar la intervenció de les forces policials i la seva entrada als col·legis per retirar les urnes, així molts cops després de treballs per entrar acabaven trobant-se que les urnes i les paperetes ja no hi eren… es queixa que els plans d’actuació de la policia, que haurien d’haver estat secrets, es van difondre a la premsa amb anterioritat i per això varen resultar ineficaços.

A les preguntes de les defenses, tot i haver de reconèixer que ell no va ser sobre el terreny, acaba confessant que les pautes d’actuació eren les d’actuar amb oportunitat i congruència per impedir el referèndum per damunt dels criteris de proporcionalitat i respecte de la convivència a què instava la instrucció sis de la jutgessa. S’ha passat el matí declarant, però el seu testimoni resulta tan poc convincent i creïble que sorprèn a propis i estranys que pogués tenir una responsabilitat com la descrita.

Aturada al migdia, aprofitem per fer una curta visita al presos i dinar amb els companys de les defenses. A la tarda intervenen dos guàrdies urbans de Badalona que van confiscar propaganda electoral. Testimonis bastant irrellevants si no fos perquè intenten implicar Jordi Cuixart per resistència passiva i parlen de la intervenció del regidor de Guanyem Badalona José Téllez, que ja ha estat jutjat i exculpat per aquests fets. Un testimoni d’un agent dels Mossos contradiu la versió dels dos guàrdies urbans. Després hi ha la declaració del comissari en cap de la CNP, però potser per l’hora o per manca de contingut és força breu i bàsicament es circumscriu a les imatges triades; la seva selecció deriva en un nou intent de debat sobre la prova entre Marchena i els advocats. Tallada, com sempre, pel magistrat, apel·lant al principi d’autoritat i al fet que les imatges es veuran mes endavant i que, per tant, és millor no preguntar al testimoni sobre aquestes. Es tanca la sessió a quarts de set de vespre, en una nova jornada llarga i força monòtona.

L’endemà, a banda de deu guàrdies civils, hi ha també citats els comissaris dels Mossos Ferran López i Juan-Carles Molinero (a l’agenda, els comissaris tenen assignada mitja hora de temps) i, per tant, la sessió promet ser més entretinguda. La Sala es veu més plena, per part de les famílies seiem al costat de l’Oriol Sánchez. Hi són també la directora de protecció civil, Isabel Ferrer, i el diputat d’Olot Francesc Ten.

El comissari Ferran López, malgrat que està sent investigat per l’Audiència Nacional i podria per tant no declarar com a testimoni, accepta fer-ho i respon a totes les parts.

Declara que les reunions operatives del Consell de policia a les que va assistir i que presidia el conseller Joaquim Forn foren en tot moment professionals, amb una clara distinció entre les funcions polítiques i les policials sense que les primeres interferissin a les segones. Ni el conseller ni el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, mai varen donar instruccions als Mossos sobre com havien d’actuar el dia u d’octubre. Ells, en tot moment, varen advertir que complirien les lleis i el mandats judicials. La no col·laboració dels Mossos, tan esmentada al llarg d’aquest procés judicial, es fon com terròs de sucre: des del primer moment, aquest cos policial va oferir coordinació i entesa als altres cossos de l’Estat, però foren aquests els que ho rebutjaren, ja que van preferir quatre centres de coordinació en comptes d’un a la seu central dels Mossos a Terrassa. La declaració confirma el que va explicar el major Josep Lluís Trapero, exculpa el conseller i desmunta la conxorxa per rebel·lió que sosté la Fiscalia: sense força i sense violència no es compleixen les característiques adients pels delictes de rebel·lió o sedició.

Ho voldrà veure el tribunal o les ulleres distorsionadores de la raó d’Estat continuaran prevalent per sobre dels fets? Es considerarà el que han dit els observadors internacionals i els tribunals d’altres països sobre les ordres de extradició?

La explicació del comissari López resulta veraç i convincent, el contrast amb el que hem sentit fins ara és mes que evident, tant que al final de l’interrogatori l’advocat Melero demana una confrontació amb el coronel Pérez de los Cobos per aclarir les contradiccions posades de relleu. El president Marchena diu que ho han de debatre i que contestarà a la tarda, quan ho fa és per dir que no és el moment processal oportú, eufemisme per fugir d’estudi i que farà perdre la virtualitat que té aquest mecanisme de prova. Assistim així a una nova vulneració dels drets de defensa, però ja ens hi estem acostumant, malauradament.

Nova pausa i al tornar la petició de Jordi Sànchez, que s’acosta a la barrera que separa el públic a la sala, per demanar al representant d’Atenes el seu llaç groc, ja que el seu s’ha extraviat. L’entreguem al seu fill, per tal que li entregui al migdia. Ho fem molt honorats i prometem que la propera vegada que vinguem en durem un munt perquè els pugui repartir entre els seus companys.

La declaració que hem escoltat del comissari López ens porta a fer-nos la reflexió sobre las diferències entre una policia bastida de nou, sobre valor democràtics, i una altra hereva de la dictadura, amb tots els ets i uts. La distància és abissal: Quina diferència de nivell i preparació, de seguretat en les respostes, de credibilitat i de convicció! En poques hores, s’està desmuntant una acusació que s’aguanta amb pinces, però sobre la que volen bastir aquest judici farsa que està costant una fortuna. A continuació, toca el testimoni del Comissari Molinero, que segueix la mateixa línia que el seu predecessor. Respostes clares, explicació detallada del que varen viure al centre de comandament dels Mossos, balanç d’actuacions i alguna sorpresa per les preguntes iròniques de l’advocat Melero que sorprenen al declarant.

Pel que fa als acusats, els hem vist aquest dies més relaxats malgrat el cansament, més “acostumats” a aquestes llargues i sovint avorrides jornades d’interrogatoris, rutina de trasllats entre els centres penitenciaris i aquest tribunal on no veuen la llum del sol i on la sensació de resclosit i de litúrgia prefixada és tan evident…

Comments (1)

Caremn Valcarce

Abr 10, 2019 at 1:49 PM

Fa dies que os segueixo i son comenteris molt ben fets i entenedors. Crec que en general esteu fent una feina francament important … En general el nivell de formació, cultura i congruència que estem demostrant els catalans en tota aquesta crissi des dels acusats , els advocats, els mossos fins els familiars és de “chapeau”…cada cop queda més clar que és difícil entendre’s amb qui és tan diferent i a més no et vol entendre.
Continuem el nostre camí el més ràpid i fent les coses tan ben fetes com fins ara.

Reply

Deixar un comentari