Les dues jornades del judici que aquí tractarem guarden semblances amb les narrades en la crònica dels dies 20 i 21 de març, ja que se segueixen succeint els interrogatoris dels agents de la Guàrdia Civil. En aquest cas, el dilluns 26 va ser el torn del Cap de la Guàrdia Civil C57393S de la Unitat de Policia Judicial i del Tinent amb TIP B35974S. Mentre que el dimarts només va declarar el Tinent Coronel Daniel Baena, amb TIP T43166Q (presumptament, l’usuari “Tacito” de Twitter) en qualitat d’instructor, ja que el seu Secretari es trobava indisposat i no va fer-ho.

Els interrogatoris dels agents, en línies generals, van induïts per la Fiscalia i semblen dirigits a intentar acreditar l’existència de violència al carrer el dia 20 de setembre davant de la conselleria d’Economia. Es tracta, segons es desprèn de les declaracions, d’una violència que presumptament va emprar “la massa” -expressió gens afortunada des del nostre punt de vista- en un ambient de crispació o, tal com ells descriuen, de “clima insurreccional”. També s’interroga els agents sobre la documentació intervinguda en les entrades i registres efectuats en busca de proves de la malversació i de sedició des de 2015 i com ho relacionen amb els fets ocorreguts.

Com a advocats en exercici ens sorprèn el desenvolupament del procediment i la manera d’actuar tant del president de la Sala com de les acusacions. Veiem aspectes impensables en altres judicis als quals hem assistit, on no es produeixen tantes irregularitats processals. Del contingut de les declaracions ja se n’han fet prou ressò els mitjans de comunicació, i poden visualitzar-se a molts webs, per la qual cosa no les reproduirem aquí, però sí volem subratllar les expressions que resumeixen la informació del agents quan són preguntats per les defenses i que reflecteixen la seva manca d’imparcialitat: “no lo recuerdo”, “lo desconozco”, “no lo vi”.

De la declaració d’en Baena ens quedem amb la referència a què tenia permís per utilitzar la violència contra “la massa”, que va valorar el perill de la situació, però, finalment, no va considerar que la situació requerís actuar. Quelcom a valorar positivament. Segons explica aquest tinent coronel, el 20 de setembre no es va moure de Travessera de Gràcia, d’aquí la famosa frase del dia: “lo que conste en las diligencias”. També cal fer menció de les següents: “investigábamos personas que hacen cosas que puedan ser constitutivas de delito” o “el objeto de las diligencias era buscar pruebas sobre hechos que pudieran hacer referencia a la malversación”. És un testimoni mediàtic, que reuneix més públic i periodistes, i fins i tot un grup jove d’estudiants de dret i economia que presència el desenvolupament de la vista.

Més enllà de les dues jornades esgotadores de judici, el que més ens satisfà és passar estones amb els familiars dels presos, com la germana de Carme Forcadell i una de les seves filles, amb les quals passem el primer dels dos dies. Elles ens portaran a la sala on dinen els presos i preses i serà una gran experiència: no tots ens coneixen, però ens tracten amb una estima indescriptible i quasi ens arrenquen unes llàgrimes quan ens pregunten què tal ens trobem.

El segon dia compartim una estona amb l’Oriol Sánchez, fill d’en Jordi. Des de primera hora està assegut en un banc al lloc on fan esperar els familiars abans d’entrar a la Sala del Suprem. És un xicot amable i retret, amb qui mantenim una conversa agradable. En el moment del recés, se li aproxima la premsa per demanar-li que els dediqui unes paraules al migdia i quedem després de dinar. Les càmeres el filmaran mentre entra el Suprem i atén algunes preguntes dels periodistes.

Són les 15.10h quan podem entrar, novament, a la sala on dinen els presos. Uns prenen notes, altres contesten cartes, algun intenta descansar abans de reprendre la vista… Resulta increïble la seva enteresa, la seva qualitat humana davant d’una situació tan difícil. Tots somriuen i fan bona cara i, certament, poder parlar amb ells i elles (i amb els seus familiars) és el més satisfactori d’aquest viatge a Madrid. Del judici, malauradament, ens quedem amb l’experiència de veure el desequilibri de tracte processal entre les acusacions i les defenses.

Deixar un comentari