Dilluns, dia 11 de març pel matí. Comença la cinquena setmana d’aquesta escenificació a la qual cada cop costa més trobar sentit jurídic. L’expectació sembla haver disminuït; ja no s’han fet cues de matinada per assistir a la vista i, un cop a dins, es poden veure nombrosos espais buits entre els bancs destinats al públic i a la premsa. Malgrat tot, inexplicablement, els funcionaris exigeixen que el públic i els familiars es presentin abans de les 9 hores, tot i que després hauran d’esperar-se mitja hora o una hora per poder entrar a la sala, que no ompliran.

Arriben els advocats i advocades i també els processats en llibertat; s’entretenen una mica xerrant amb els familiars i el públic que esperem per entrar. Es fa difícil fer previsions, ni optimistes ni pessimistes, sobre una causa que escapa a qualsevol anàlisi jurídica mínimament rigorosa. La declaració del Comissari General Manuel Castellví, interrompuda dijous passat, va deixar un mal regust de boca, però no pas en relació als delictes de rebel·lió i sedició: ben al contrari, feien palesa la independència del cos dels Mossos d’Esquadra i l’absurditat de la tesi de què constituïen un cos armat al servei dels pretesos rebels. Però a aquests arguments jurídics carregats de raó els costa fer forat en aquesta gruixuda crosta de desconfiança sobre la maquinària judicial que ens envolta.

Les respostes de Manuel Castellví a les preguntes de les defenses, tot i confirmar les declaracions de dijous a les preguntes de la fiscalia, remarquen els aspectes més significatius en relació a la causa: el Govern no va interferir ni influir en els informes ni en la planificació de l’actuació dels Mossos, ni els va imposar directrius que els apartessin de les seves obligacions com a policia judicial. La planificació de l’operatiu per a l’1 d’octubre va ser posada en coneixement de Fiscalia i dels altres cossos policials actuants i va ser modificada precisament arran de les observacions que aquestes instàncies van fer.

Emili Quevedo, responsable de la Comissaria General Tècnica de Planificació dels Mossos d’Esquadra, accepta contestar totes les preguntes que se li facin malgrat estar investigat en una altra causa. Explica amb tot detall la relació que manté el cos en relació amb el conseller d’Interior i l’estricta separació entre el plànol de l’operativa policial i les directrius polítiques del Govern. Explica el dispositiu AGORA, per a la protecció de persones i béns, i es veu obligat, davant de l’aparent ignorància del Ministeri Fiscal, a aclarir-li l’estructura organitzativa dels Mossos d’Esquadra. També dóna detalls precisos sobre el nombre extraordinari de policies que es van haver de mobilitzar el dia 1 d’octubre i la seva relació amb els d’una jornada electoral ordinària. Justifica detalladament perquè no se’n podien disposar d’altres, entre ells bona part dels efectius de les brigades mòbils. Explica la finalitat del dispositiu programat basat en la presència de parelles de Mossos en tots els centres de votació que eren els de tancar-los, si es podia i, en altre cas, informar de la situació per decidir les millors actuacions a emprendre, Bona part d’aquest operatiu es va veure inutilitzat per la supressió de les reunions de coordinació del dia 1 d’octubre i la manca d’atenció de les demandes d’ajuda que es van cursar a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

El president del Tribunal, Manuel Marchena, anuncia que les obligacions que tenen alguns magistrats impedeixen la continuació de la vista, que es reprendrà per la tarda. Després sabrem que una d’aquestes obligacions és la que tenen dos membres del tribunal d’assistir a la reunió de la Junta Electoral Central, convocada a les 12 del migdia d’aquell mateix dia i que haurà de decidir, entre d’altres coses. la petició formulada per Ciutadans de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat.

A les quatre de la tarda es reprèn la vista amb l’interrogatori de tres testimonis, tots ells antics directius de l’empresa UNIPOST, actualment en situació de concurs. El cap de producció de l’empresa a Catalunya explica la presència de trameses pendents de tramitar intervingudes a Terrassa a mitjan de setembre. També justifica que no es va procedir a la seva distribució pel fet de no haver-se rebut l’ordre necessària per fer-ho, i que per aquest mateix motiu no es van arribar a facturar. En el mateix sentit i amb una similar o major contundència, s’expressen el director de l’empresa per Catalunya i Balears i el responsable del repartiment per a Barcelona i Badalona. La Fiscalia insisteix amb una tossuderia inexplicable donant tombs sobre les mateixes qüestions sense aconseguir altra cosa que una reiteració en el mateix sentit de les respostes. Inclús els mateixos testimonis s’han d’encarregar, en diverses ocasions, d’assenyalar que ja han contestat les preguntes que se’ls fan. En definitiva, queda clar que no hi va haver ni servei ni pagament.

Tanca la jornada del dia 11 el responsable de projectes del CTTI que es nega a declarar per tenir la condició d’investigat en un altre procediment pels mateixos fets.

La sessió del dimarts, dia 12 de març, pel matí, bat el rècord de durada mínima: menys de mitja hora. El primer testimoni, un directiu de l’empresa Buzoneo Directo, es nega a declarar pel fet de tenir la condició d’investigat. La segona testimoni és la responsable de recursos humans de l’empresa ARTYPLAN, dedicada a arts gràfiques. Explica que el dia 17 de setembre van decidir i ho van comunicar a tots els treballadors, que a partir d’aleshores no s’imprimiria cap material relacionat amb el referèndum. Respecte als impresos que se’ls van intervenir, explica que eren tots anteriors a aquella data i que en una bona part havien estat encomanats a través de persones vinculades a ÒMNIUM, un client habitual i antic de l’empresa. Finalment, no es van arribar a servir i no es va confegir cap albarà ni factura que s’hi referissin.

Per la tarda es produeix la declaració de dues persones més relacionades amb l’encàrrec fet a l’empresa ARTYPLAN: un dissenyador gràfic que va fer d’intermediari entre la persona que feia l’encàrrec i l’empresa i el treballador de la mateixa empresa que havia rebut l’encàrrec de l’anterior. Tot i detectar-se certes contradiccions entre les versions dels dos testimonis, tots dos van estar d’acord en què no s’havia arribat a facturar ni els constava el pagament de cap quantitat per aquell encàrrec.

En definitiva, per tant, i malgrat els inútils esforços de les acusacions, de les declaracions prestades aquests dos dies no en va resultar ni un sol indici sobre l’existència de pagaments amb fons públics de material relacionat amb el referèndum.

Deixar un comentari