Les dues querelles presentades per l’Associació Atentes durant el 2018, en les quals es denunciaven, entre d’altres delictes, la “prevaricació continuada” de la cúpula judicial espanyola en nomenaments de magistrats afins al PP i la “vulneració de drets fonamentals de participació política” per part del Govern de Mariano Rajoy per impedir la investidura de Carles Puigdemont, han estat rebutjades per la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS), que considera que no tenen base legal. Davant les dues resolucions del TS, Atenes ha presentat dos recursos de súplica, en els quals ofereix arguments jurídics que justifiquen ambdues querelles. Cal destacar que, pel que fa a la primera de les querelles, el Suprem fins i tot ha considerat en la seva resolució que l’associació podria estar cometent un “abús processal” i ha obert una peça separada que podria derivar en una sanció de fins a 6.000 euros per a Atenes.  

La 1a querella i el recurs de súplica d’Atenes

En concret, Atenes es va querellar el 27 d’abril del 2018 per “prevaricació continuada” contra Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i 19 càrrecs més de la cúpula judicial espanyola. En la querella es denunciava falta d’imparcialitat i d’independència del Poder Judicial respecte els poders executiu i legislatiu, i s’advertia d’una trama al CGPJ per beneficiar el PP i col·locar magistrats afins a aquest partit per tal que aquests s’ocupin de les causes judicials que podrien perjudicar-los, com els casos de corrupció. Posteriorment, el 7 d’agost del 2018,  aquesta querella va ser ampliada per denunciar el nomenament per part del CGPJ de Carmen Lamela com a nova magistrada de la Sala Segona del TS, al considerar que no tenia mèrits ni capacitats acreditades pel càrrec. També es va denunciar l’assignació “fraudulenta” d’una plaça com a fiscal per a Sofía Marchena, filla del magistrat del TC Manuel Marchena, per part de la Comissió Permanent del CGPJ amb la “col·laboració necessària” de la directora de l’Escola Judicial, la magistrada Gema Espinosa.

En el recurs de súplica d’Atenes respecte la primera querella, l’associació senyala que el seu argumentari jurídic és vàlid, ja que es basa en les conclusions del Consell d’Europa en els quatre informes GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció) i en les conclusions d’associacions de jutges com la Francisco de Vitoria o Jueces por la Democracia.

La 2a querella i el recurs de súplica d’Atenes

La segona querella d’Atenes va presentar-se el 22 d’agost del 2018 i anava dirigida contra l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i la resta de membres del seu darrer consell de ministres per un “delicte de vulneració de drets fonamentals de participació política”, i contra el president del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González Rivas, i altres deu alts magistrats del TC per un delicte de “prevaricació judicial”, en relació a la no investidura de Carles Puigdemont, arran de les eleccions del 21 de desembre de 2017.

Pel que fa al recurs de súplica d’Atenes respecte aqueta segona querella, l’associació manifesta que la resolució del Suprem que estableix la seva inadmissió a tràmit no està “motivada” ni “fonamentada” jurídicament. Així, Atenes considera que els magistrats del TS cometen “una clara vulneració de l’article 24 de la Constitució Espanyola”, en el qual es diu que “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”.  

Deixar un comentari