Víctimes de l’1-O denuncien per “un crim de lesa humanitat” la cúpula ministerial i policial espanyola per les seves accions durant el referèndum

Víctimes de l’1-O denuncien per “un crim de lesa humanitat” la cúpula ministerial i policial espanyola per les seves accions durant el referèndum

Nou dels ferits en les càrregues policials a les quatre províncies catalanes, l’Associació d’Afectats de l’1-O, l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l’Associació Atenes pels Drets Civils presenten una querella a l’Audiència Nacional espanyola i una notificació a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional de La Haia per “l’atac sistemàtic i planificat” contra la població civil durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017

La querella s’adreça contra els alts càrrecs amb màxima responsabilitat en aquella jornada, com José Antonio Nieto, Diego Pérez de los Cobos, Enric Millo, Sebastián Trapote o Ángel Gozalo Barcelona, dijous, 3 d’octubre del 2019. Nou dels ferits en les càrregues de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil durant l’1 d’octubre del 2017 a quasi un centenar de centres de votació arreu de Catalunya, juntament amb l’Associació d’Afectats de l’1-O, l’Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, han presentat al jutjat central d’instrucció de l’Audiència Nacional una querella per un “delicte de lesa humanitat” contra els màxims responsables policials i ministerials del dispositiu que va intentar evitar la celebració del referèndum. Aquest delicte, recollit en l’article 607 bis del codi penal espanyol, castiga els responsables d’haver “organitzat un atac generalitzat o sistemàtic contra part de la població civil per motiu de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics”.

L’objectiu d’aquesta acció judicial és complir amb les apel·lacions de l’ONU i del Consell d’Europa per realitzar una investigació global, lluitar contra la impunitat d’altes autoritats espanyoles i alhora descobrir veritats ocultades i recuperar el teixit social malmès per l’atac a la població civil.

La querella va adreçada contra l’ex-secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto Ballesteros; el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos Orihuel; l’ex-cap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo Martín; l’ex-cap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote Gutiérrez; l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo; l’ex-sotsdelegat del govern espanyol a Barcelona Emilio Ablanedo; l’ex-sotsdelegat del govern espanyol a Tarragona Jordi Sierra Viu; l’ex-sotsdelegada del govern espanyol a Lleida Inmaculada Manso Ferrándiz; l’ex-sotsdelegat del govern espanyol a Girona Juan Manuel Sánchez-Bustamante i els caps de sector i caps d’unitat de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional en cadascun dels prop de 100 col·legis electorals amb càrregues policials contra la població descrits en la querella.

Els querellants els acusen d’haver dut a terme “un atac sistemàtic contra una part de la població civil resident a Catalunya”. A més, denuncien que van planificar “una operació al marge de l’actuació policial emparada per una resolució judicial i per unes instruccions policials públiques” i en “una planificació d’actuació contra la població civil feta en secret, sota un comandament estructurat, estable, estratègicament organitzat i fortament jerarquitzat pertanyent a les altes estructures de l’Estat”.

Segons la tesi dels querellants, aquest atac es va preparar durant els mesos previs a l’1-O, però la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ja haurien recollit informació en secret sobre activitats polítiques i socials a Catalunya durant els tres anys anteriors (de 2014 a 2016). Aquestes tasques d’intel·ligència, que haurien estat impulsades des d’altes estructuresministerials, s’haurien accentuat l’any 2017, quan ja s’havia anunciat l’organització d’un referèndum a Catalunya i quan la cúpula policial espanyola ja disposava de prou informació per a dissenyar un dispositiu d’intervenció contundent amb l’ús de la força iamb dispositius propis de formacions militaritzades, com els antiavalots.

Els querellants, a més de les associacions referides, són els següents ferits de l’1-O:Jaume Comaposada Pla (Barcelona), Josefa Aguilera Ropero (Barcelona), Ferran Soler Jubany (Maresme), Magdalena Clarena (Bages), Aleix Pérez (Bages), Jordi Pesarrodona (Bages), Joan Badia (Bages), Sergi Albarral Nadal (Tarragona) i Enric Sirvent Peguera (Lleida). Consideren que els fets descrits en la querella reuneixen tots els requisits per a ser considerats un crim de lesa humanitat, segons la formulació d’ius cogens nacional i internacional.

El relat detallat dels fets de l’1-O denunciat en la querella La querella denuncia que el dispositiu policial, conegut com Operación Copérnico, hauria comptat amb un equip polític i tècnic del Ministeri de l’Interior del Govern d’Espanya liderat pels querellats, que seria responsable de diverses accions: treballar i estudiar el territori de Catalunya; quantificar els efectius de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional i l’equipament d’antiavalots disponibles en les diferents províncies espanyoles; estudiar els col·legis electorals a Catalunya i dissenyar una intervenció policial deixant al marge els Mossos d’Esquadra, fins al punt de prescindir totalment del contacte i la col·laboració amb els comandaments de la policia catalana. L’objectiu del dispositiu hauria estat la població civil.

Així, segons es relata en la querella, es van enviar sis mil agents a Catalunya, que sumats a cinc mil efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que ja hi havia establerts, van constituir una força de xoc d’onze mil agents. Els dies previs a l’1-O s’hauria acabat de perfilar el pla secret i paral·lel d’intervenció policial que utilitzaria l’empara legal d’un pla regular i administratiu, que era el que es va donar a conèixer públicament. Els querellats haurien acabat seleccionant finalment menys del 10% dels col·legis electorals, per la impossibilitat material d’actuar contra tots els centres, i decidiren atacar-los simultàniament i en forma de ventall, seguint unes ordres jeràrquiques que haurien estat transmeses als agents desplegats en forma de briefings orals els dies 28 i 29 de setembre i l’1 d’octubre des de primera hora del matí.

Segons s’argumenta en la querella, en aquest “pla secret” els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil haurien dut a terme les càrregues contra la població civil que hi havia als col·legis electorals transmetent les ordres i les comunicacions per canals estrictament orals o bé per canals paral·lels de ràdio. El patró d’atac descrit pels querellants sosté que es van produir agressions amb punys, mans i botes de seguretat; cops amb els escuts i amb les porres sovint en zones vulnerables i vitals del cos; cops en les extremitats superiors; expressions humiliants i vexatòries, en alguns casos cridant els ciutadans amb insults fent referència explícita a la seva condició de catalans; estiraments de cabells i mandíbules; arrossegament de persones per terra i fins i tot trets contra la població civil (en ocasions, amb projectils de goma prohibits per llei pel Parlament de Catalunya). En total, segons es denúncia en la querella, aquestes actuacions van provocar nombroses lesions greus, menys greus i lleus a més d’un miler de persones als diversos col·legis on els agents van actuar en el que es podria qualificar, en alguns casos, com un “tracte inhumà i degradant fins al nivell de la tortura” vers la ciutadania. El dispositiu, que segons destaquen els querellants va causar alhora casos d’ansietat i d’angoixa diagnosticats, també hauria tingut el propòsit de generar “un efecte de pànic i de terror generalitzat entre la població civil” que tenia la intenció d’anar a votar el dia del referèndum en altres col·legis per la difusió de les imatges de les càrregues per les xarxes socials i els mitjans de comunicació.